Minuts més tard , va parlar sobre el concepte tradicional d´´inteligència , que va sorgir fa aproximadament un segle , a París amb la primera aplicació de la primera prova d´inteligència per Alfred Binet.
Alfred Binet (Niça, 11 de juliol de 1857 - París, 18 d'octubre de 1911) va ser un pedagog i psicòleg francès. Se li coneix per la seva essencial contribució a la psicometría com dissenyador del test de predición del redimiento escolar, en col·laboració amb Théodore Simon, que va ser base per al desenvolupament dels successius test d'intel·ligència. El test tenia com finalitat pràctica i única la d'identificar a escolars que requerien una atenció especial. Tenia l'esperança que el seu test s'utilitzaria per a millorar l'educació dels nens, encara que temia que s'emprés per a etiquetar-los i en conseqüència es limitessin les seves oportunitats.
Després de l`èxit d´aquesta prova a França , aquesta arribà als EUA on els psicolèg nord-americà Lewis Termin la va estandaritzar, és a dir, que adapta aquest procediment per comparar diferents nens en una mateixa prova, el que es coneix com la prova StandFord-Binet.
Al mateix temps , altres veus que indagaven sobre el que era l´inteligència i com mesurar-la es van pronunciar, com fou el cas del psicòleg Britànic Hans Eysenck que defensava que per mesurar l´inteligència d´un infant s´havia de mesurar l´intensistat de les seves ones cerebrals.
Hans Jürgen Eysenck. (n. Berlín, 4 de març de 1916 - ? Londres, 4 de setembre de 1997), psicòleg factorialista anglès d'origen alemany, especialitzat en l'estudi de la personalitat. En 1934 es va veure forçat a emigrar de l'Alemanya nazi, refugiant-se fins a 1939 a França i després en el Regne Unit. Va estudiar en la Universitat de Londres, desplegant les seves funcions com psicòleg entre els anys 1942 i 1945 en l'hospital londinenc de Mill Hill i, des de 1945, en l'hospital Maudsley depenent de la Universitat de Londres. Entre 1950 i 1955 va ser director de la Unitat de Psicologia de l'Institut de Psiquiatria i després, entre 1955 i 1984, cap de càtedra de la carrera de Psicologia en la Universitat de Londres, universitat en la qual va rebre el títol de doctor emèrit. En 1952 publicà un article en el qual referia que l'absència de tractament era igual o àdhuc millor que la psicoterapia psicoanalítica. Això propulsà la investigació a nivell científic dels models psicoterapèutics comportamentals i cognitius. Gràcies a la seva investigació podem afirmar que les Teràpies congnitives comportamentals actuals tenen base empírica demostrable.
Tots aquest conceptes de la psicologia tradicinal més el nous decobriments i objectius assolits fins al moment ( l´any 2004) estan recollits en “ La corba de Bell” el qual Howard Gardner destacà quatre punts principals, els quals regeixen la psicologia tradicional :
- Primerament, que cada persona és posseïdora d´una intel·ligència, anomenada general.
- Aquesta intel·ligència s´hereda , i que per tant que si sabem qui són els nostres pares podrem preveure quina serà la nostra intel·ligència.
- En tercel que aquesta intel·ligència és insustituible i no intercambiable ja que està introduidas als nostres gens.
- En quart lloc , els psicòlegs són capaços de determinar el grau d´inteligècia d´un individu, ja sigui mitjançant una prova o mesurant les ones cerebrals.
Aquesta visió de l´inteligècia que s´ha escampat per Occident durant aquest últim segle és oposada al concepte Oriental, on l´intel·ligència es concep com allò que s´obté a partir de l´esforç, la dedicació, la fortalesa o la disciplina independentment de qui foren els teus progenitors.
Arribats a aquest punt Howard Gardner dóna a coneixer la seva teoria sobre la inteligència, la qual fou exposada fa més de vint-i -cinc anys i que trenca amb motlles de la psicologia tradicional. Aquest teoria defensa que en un mateix individu conviuen vuit o nou tipus de inteligències diferents, de les quals, unes d´aquestes estan més desenvolupades que la resta . Aquestes vuit inteligències són:
Intel·ligència lingüística :Sensibilitat per entendre els sons, ritmes i significats de les
paraules i, en general, per tot allò relacionat amb el llenguatge.
Es la que tenen els escriptors, els poetes i els bons redactors. Utiliza els dos hemisferis del cervell.
paraules i, en general, per tot allò relacionat amb el llenguatge.
Es la que tenen els escriptors, els poetes i els bons redactors. Utiliza els dos hemisferis del cervell.
Intel·ligència Musical: Habilitat per a percebre, apreciar i produir ritmes, tons o música.Té a veure amb la “bona oïda?” i la capacitat per a reproduir una determinada melodia. Permet moure´s adequadament a cantants, compositors i músics.
Intel·ligència matemàtica: Habilitat per a reconèixer seqüències numèriques o lògiques, paraorganizar, ordenar, analitzar... Utilitzada per a resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb la manera de pensament de l'hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat sempre com l'única intel·ligència.
Intel·ligència manual o cinética: Controla els moviments corporals i l'habilitat per a manipular objectes. Ens capacita per a expressar-nos físicament i participar en jocs. És la intel·ligència dels esportistes, artesans, cirurgians i ballarins.
Intel·ligència naturalista: Capacitat per a organitzar i categoritzar els elements del món natural. Per exemple, classificacions de plantes o animals per espècie. És la qual demostren els biòlegs o els herbolaris.
Intel·ligència interpersonal: Sensibilitat per a empatizar amb els sentiments i el caràcter dels altres. Ens capacita per a treballar en grup i escoltar amb eficàcia.Es sol trobar el psicòlegs, psiquiàtres, professors...
Intel·ligència intrapersonal: Garanteix un bon autoconeixement i capacitat per a comprendre els sentiments propis. Ens permet reflexionar sobre les nostres propies experiències i aprendre d'elles. Es sol trobar en venedors, terapeutes...
Intel·ligència espacial : Es mostra com un sentit per a desenvolupar relaciones tridimensionals, que permeten percebre amb precisió el món visual. Ens permet pensar en imatges i veure la relació entre les coses. És la intel·ligència que tenen els mariners, pilots, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes o decoradors.
A més Gardner afirma que cada persona te un model d´intel·ligència diferent a la resta, i rebutja que els estudiants sguin tractats tos per igual, que sel´s ensenyi a tots de la mateixa manera i que tots realitzin les mateixes proves, perquè d´´aquesta manera es delimiten diferents àrees de la intel·ligència com ( la lingüística, la lógica).. I afavoreix aquells que les tenen desenvolupades però aquells que per el contrari tenen més desenvolupades altres intel·ligències l´escola no será gens fácil.
Per tant Howard Gardner és partidari d´una educaació individualitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada